muntanya russa: por, nervis, ganes, mataroní d’aquí i d’allà adrenalina i felicitat. Ara, però, tinc amics que considero família i ja em sento gairebé com a casa. És la millor decisió que he pres mai. Què t’ha sorprès més? “No tot són roses i felicitat quan...
More
muntanya russa: por, nervis, ganes, mataroní d’aquí i d’allà adrenalina i felicitat. Ara, però, tinc amics que considero família i ja em sento gairebé com a casa. És la millor decisió que he pres mai. Què t’ha sorprès més? “No tot són roses i felicitat quan marxes, És un estil de vida molt diferent i al principi impacta, però al final però val molt la pena” t’acostumes. El que més m’ha cridat l’atenció és el transport públic. Si no vas a les grans ciutats, no trobes cap Sílvia Ruiz Tot i que només taxi, un autocar o un tren. Així que, Foto: Cedida té 17 anys, la vida vivint en un poble, no sé com moure’m de la Sara Ayter és de casa. M’atreviria a anar caminant força diferent de la dels adolescents fins a l’escola, perquè serien uns 30 de la seva edat. Des de finals d’agost minuts, però estant a -30ºC aquesta de l’any passat aquesta mataroni- opció es descarta. na viu juntament amb una família Quins contrastos has notat? d’acollida a Owatonna, un poble Tinc la sensació que aquí hi ha de
Less
