FELICITAT Ahir a la nit, abans d’adormir-se, s’havia adonat que l’hivern s’acabava. «Prou fred», pensà, i s’estirà entre els llençols. Com si vinguessin d’un món més límpid, les remors de la nit li arribaven netes, restituïdes a la seva puresa original. El...
More
FELICITAT Ahir a la nit, abans d’adormir-se, s’havia adonat que l’hivern s’acabava. «Prou fred», pensà, i s’estirà entre els llençols. Com si vinguessin d’un món més límpid, les remors de la nit li arribaven netes, restituïdes a la seva puresa original. El tic-tac del rellotge, gairebé imperceptible de dia, omplia la cambra d’una palpitació enervant1 i la feia pensar en un rellotge de país de gegants. Uns passos damunt l’empedrat li semblaven els passos d’un assassí o d’un foll escapat d’algun manicomi i li feien batre el cor i els polsos. El rosec d’un corc devia ser l’anunci d’algun perill imminent: potser un mort amic s’esforçava amb aquells cops tossuts a mantenir-la desperta i vigilant. No, no era por: però s’apropà a Jaume amb una mica de basarda2 i s’arraulí al seu costat. Es sentí protegida i sense pensaments. La claror de la lluna entrava fins als peus del llit barrejada amb la claror de l’arc voltaic3 del carrer i de tant en tant una glopada d’aire fresc, plena de perfum de n
Less
