CANT I Ai, aire d’aquesta nit! Quina sentida de rosa hi ha en l’aire gelat que es posa sobre el pols esfereït! Ai, aire d’aquesta nit! Dins la teva covardia i en la gira del teu llit, home nafrat de cada dia, tremola el mot que el llavi no diria; hi ha una...
More
CANT I Ai, aire d’aquesta nit! Quina sentida de rosa hi ha en l’aire gelat que es posa sobre el pols esfereït! Ai, aire d’aquesta nit! Dins la teva covardia i en la gira del teu llit, home nafrat de cada dia, tremola el mot que el llavi no diria; hi ha una estrella que anuncia dins l’aire d’aquesta nit! Una estrella!... Perquè l’escletxa que el cor veu, i l’absoluta meravella de la bellesa de la creu, sols pot dir-la una estrella! Tu i jo i els altres follament direm les coses quotidianes del nervi i de la dent, direm el nostre pensament, que vola baix, i que té ganes de senyoria i nodriment... Però l’estrella solament, tremoladissa i impalpable, pot anunciar el neguit d’un naixement entre el bou i la mula d’un estable. Que les trompetes i els timbals i el llavi roig de gelosia cantin la glòria de l’or fals i el collaret de pedreria. Però el qui cerca l’oli pur que el lliurarà de tot conjur, mentre la infàmia es descabdella, que aixequi el front totes les nits, i es fregui els ulls ado
Less
