Una vegada, hi havia una noia d’uns disset anys anomenada
Laura.
Com quasi totes, va conèixer a un noi i van ser parella, però
al cap del temps, les parelles que no tenen cap camí es perden i un
dia aquella noia va sentir aquelles paraules que esperem que...
More
Una vegada, hi havia una noia d’uns disset anys anomenada
Laura.
Com quasi totes, va conèixer a un noi i van ser parella, però
al cap del temps, les parelles que no tenen cap camí es perden i un
dia aquella noia va sentir aquelles paraules que esperem que ningú
més les hagi de sentir.
- Laura, haig de parlar amb tu.
La Laura es va imaginar un munt de coses, però s’esperava el pitjor,
així que es va preparar de valent i va dir:
- Bé, de què vols parlar?
Ell va ficar una cara mig trista i va dir.
- És que no se com explicar-ho
- L’exposició de català? Tranquil és bufar i fer ampolles; si et
ve, pànic tú mira’m a mi i ja veuràs com et marxen les pors
- No, no és això….
Bé, crec que hem de tallar
La Laura va fer un petit riure de broma i va contestar:
- Estàs de “conya ”, no?
- No, no és per tu sinó per mi.
Veuràs, em “mola” una altra
noia.
És alta…
- Jo també soc alta!
- Rossa.
.
.
- Jo sóc castanya, però no és res dolent.
- Intel·ligent.
.
.
Àngels, Diables i Veritats
Less
