Corrandes d exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res.
.
.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L estimada m acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya)....
More
Corrandes d exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res.
.
.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L estimada m acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l ensagna, que l esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m ajec i beso la terra
i l acarona amb l espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d enyorança
ans d enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.
»
Que els pins cenyeixin la cala,
l ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
Less
