LA MÀGIA DELS COLORS
La mare no em va dir que venien.
Després va dir que no volia que se m veiés nerviosa.
Em va
sorprendre, perquè em pensava que ella em coneixia prou bé.
Els desconeguts sempre es
pensaven que jo estava perfectament tranquil·la.
No...
More
LA MÀGIA DELS COLORS
La mare no em va dir que venien.
Després va dir que no volia que se m veiés nerviosa.
Em va
sorprendre, perquè em pensava que ella em coneixia prou bé.
Els desconeguts sempre es
pensaven que jo estava perfectament tranquil·la.
No plorava, de petita.
Només la mare em
notava la tibantor a les barres, o que feia més grans uns ulls que ja ho eren.
Jo tallava la verdura a la cuina quan vaig sentir les veus a la porta del carrer: la
d una dona, tan brillant com el Ilautó brunyit, i la d un home, tan greu i fosca
com la de la fusta de la taula on jo treballava.
Eren la mena de veus que no sentíem gaire
sovint a casa.
Hi podia sentir catifes luxoses, a les seves veus, Ilibres i perles i pells.
La veu de la mare s acostava cada cop més.
Venien cap a la cuina.
Vaig col·locar
bé els porros que estava tallant, vaig deixar el ganivet a la taula, vaig fregar-me
les mans al davantal i vaig tibar els Ilavis.
La mare va aparèixer a la porta; els seus ulls, dues advertènci
Less
