NOSALTRES TOTS, CASTELLERS
S aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.
Truquen a portes
d oblit.
Desempresonen
llum, ales, aire.
Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.
Volem la força
dins l ordre perfectíssim
de la...
More
NOSALTRES TOTS, CASTELLERS
S aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.
Truquen a portes
d oblit.
Desempresonen
llum, ales, aire.
Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.
Volem la força
dins l ordre perfectíssim
de la mesura.
En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.
Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?
Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.
Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l esplendorosa
pau d un llarg dia.
Per servir l únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.
Less
