JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR
Homenatge a José Luis L.
Aranguren.
Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.
A poc a poc,
com una flor
sense perfum,
sense...
More
JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR
Homenatge a José Luis L.
Aranguren.
Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.
A poc a poc,
com una flor
sense perfum,
sense color,
creix, de l arrel
del pensament,
l última mort.
Dalt,al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N estic content
i veig el fum
de l extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brutllindar
d un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,
estès al llit,
malalt,romput,
venut,vençut,
perdut,obsés
de mi, diré
-asprosa fam
d un àvid clamque no podré
Less
