Poema:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m agradaria d allunyar-me n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la...
More
Poema:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m agradaria d allunyar-me n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l ocell que deixa el niu,
així l’home que se n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Definició de paraules:
Dissortada: Desgraciada.
Àrid: Sense vegetació ni humitat, estèril.
Car: Serveix per a introduir una proposició.
En que es dona la raó d’allò que
s’ha dit a la proposició anterior.
Comentari:
En els primers versos, el protagonista amb el qual el poeta s’identifica,
expressa les ganes que té de marxar de la se
Less
