En Tomàs era un ninot de fusta. Tot i que tenia el nas gros, no deia mentides. A en Tomàs li agradava mullar-se els peus al riu, dormir damunt l’herba les nits de lluna plena, menjar assegut a l’ombra d’un arbre... Sens dubte, però allò que més li agradava...
More
En Tomàs era un ninot de fusta. Tot i que tenia el nas gros, no deia mentides. A en Tomàs li agradava mullar-se els peus al riu, dormir damunt l’herba les nits de lluna plena, menjar assegut a l’ombra d’un arbre... Sens dubte, però allò que més li agradava era estar amb els seus amics. Una nit de primavera en Tomàs i els seus amics van decidir de fer un sopar, i ell es va oferir a preparar les postres. Després d’engalanar el plat i de fruir del sopar, va arribar l’hora de les esperades postres. En Tomàs els va sorprendre amb un tren fet de pa de pessic i xocolata de molts tipus, ple de detalls que el feien semblar una bella joguina... que a més era tant saborós com aparentava. Tània
Less