En Tomàs era un ninot de fusta. Tot i que tenia el nas gros, no deia mentides. A en Tomàs li agradava mullar-se els peus al riu, dormir damunt l’herba les nits de lluna plena, menjar assegut a l’ombra d’un arbre... Sens dubte, però allò que més li agradava...
More
En Tomàs era un ninot de fusta. Tot i que tenia el nas gros, no deia mentides. A en Tomàs li agradava mullar-se els peus al riu, dormir damunt l’herba les nits de lluna plena, menjar assegut a l’ombra d’un arbre... Sens dubte, però allò que més li agradava era estar amb els seu amics. Els millors amics d’en Tomàs eren la Nicole, una nina morena amb cabells llargs i brillants i el Patuf, un osset de peluix tovet i suau. Un dia van anar de picnic a prop del riu. Van seure damunt una manteta i es van posar a berenar. Tenien entrepans i fruita i estaven molt contents junts, però de sobte van començar a caure unes gotetes... -Oh no, s’atansava un a tempesta! Nicole Els tres amics estaven una mica espantats, començava a tronar i les gotes eren més grosses. Van decidir recollir les coses i amagar-se en una cova que hi havia a prop del riu. En Patuf tremolava de por, en Tomàs tenia fred. -No passarà res! Aviat pararà de ploure! –els hi va dir la Nicole. -Mentrestant podríem fer un joc? –va dir
Less