Uns micos a Andorra

UNS MICOS A ANDORRA Un matí del mes de novembre, al pati de l’Escola Andorrana de Sant Julià va passar una cosa ben estranya: tot seguint als nens que anaven al’escola van arribar al pati quatre micos. Ja era l’hora d’entrar a les classes però els nens i... More

UNS MICOS A ANDORRA Un matí del mes de novembre, al pati de l’Escola Andorrana de Sant Julià va passar una cosa ben estranya: tot seguint als nens que anaven al’escola van arribar al pati quatre micos. Ja era l’hora d’entrar a les classes però els nens i nenes s’entretenien mirant aquells animalons espantats i tremolosos i no hi havia manera de treure’ls del pati. Va haver de sortir el director a veure que passava. Un dels micos li va dir que necessitaven ajuda i si els volia escoltar li explicarien la seva història. Els nens i nenes es van afanyar a dir que sí, que volien saber d’on havien sortit i què els havia passat i. . . bé, el director, molts nens i nenes i un grapat de mestres es van disposar a escoltar-los. El mico va començar a parlar. . . - Som quatre amics: jo sóc la Nita, sóc xerraire i m’agrada moltíssim conèixer gent i fer nous amics. Aquest es diu Tutú, és el més àgil, saltimbanqui i atrevit dels quatre; l’altre és el Roni, és molt intel·ligent i observador, sap Less