NÚMERO 35 • ABRIL DEL 2013
És del tot legítim que molts
ciutadans i gairebé tots els
dirigents dels partits polítics
representats en el Parlament de
Catalunya, que donen suport
al dret a decidir, hagin apostat
per jugar la tàctica, sempre
fallida, d’anar a...
Leggi di più
NÚMERO 35 • ABRIL DEL 2013
És del tot legítim que molts
ciutadans i gairebé tots els
dirigents dels partits polítics
representats en el Parlament de
Catalunya, que donen suport
al dret a decidir, hagin apostat
per jugar la tàctica, sempre
fallida, d’anar a convèncer els
líders polítics espanyols i hagin
esperat la possibilitat de tirar
endavant una opció de llibertat
per a Catalunya, via Madrid.
Mai, mai Catalunya ha
aconseguit ni aconseguirà,
a Madrid, res que li suposi
un reconeixement nacional,
una singularitat política, una
millora econòmica. Aquest 11
de setembre farà 300 anys de
la capitulació de la capital i de
l’inici de la desnacionalitzaciò
més ferotge del país: política,
cultural, lingüística, social,
econòmica, educativa. L’estat
espanyol sempre recorda que el
dret de conquesta és el dret que
té sobre Catalunya i l’exerceix
amb tota la seva extensió.
Entre els centenars d’exemples,
només recordar el del “pare”
de la constitució espanyola, Sr.
Peces-Barba, quan va dir que
ha
Leggi meno
