Editorial
NÚMERO 1 • FEBRER DEL 2010
En aquests moments d’incertesa
per al nostre país, després d’unes
eleccions autonòmiques que han
tornat al Govern de la Generalitat
la coalició que va gestionar
l’autonomia gairebé un quart
de segle, amb una greu...
Plus
Editorial
NÚMERO 1 • FEBRER DEL 2010
En aquests moments d’incertesa
per al nostre país, després d’unes
eleccions autonòmiques que han
tornat al Govern de la Generalitat
la coalició que va gestionar
l’autonomia gairebé un quart
de segle, amb una greu crisi
econòmica, un atur en augment,
les prestacions i serveis públics
en risc de minvar fins a límits de
territoris extraeuropeus, cal dir
sense embuts que el diagnòstic
fet per Reagrupament i les seves
receptes per superar aquesta
situació són plenament vigents.
Fa uns dies que notables
dirigents polítics espanyols
avisen de la propera inviabilitat
d’Espanya, segons el seu criteri,
per culpa de les autonomies,
sempre mirant cap a Catalunya,
el seu cost i la “descoordinació”
que impliquen.
És ben cert que
el “cafè per a tothom” que la
transició espanyola es va inventar
per a tapar Catalunya i les seves
aspiracions nacionals ha estat un
invent molt poc reixit que ara,
veurem fins quan, només defensa
Rodríg
Moins
