NÚMERO 49 • JULIOL/AGOST DE 2015 Han calgut just aquets dies, 2.278 per veure realitzat un somni, el nostre somni, el somni d’una candidatura unitària que declari de manera unilateral la independència de Catalunya. Finalment companys! Finalment! En escriure...
More
NÚMERO 49 • JULIOL/AGOST DE 2015 Han calgut just aquets dies, 2.278 per veure realitzat un somni, el nostre somni, el somni d’una candidatura unitària que declari de manera unilateral la independència de Catalunya. Finalment companys! Finalment! En escriure això m’envaeix un sentiment reconfortant de victòria anticipada. Pel meu cap passen centenars de persones, moments i situacions, el primer 11 de setembre, la primera vegada que vaig mirar als ulls al president Carretero. Un rere l’altre van anar passant les diades i cada vegada més lligats a Reagrupament i Reagrupament més relligat a cada moment que el país vivia. A cada pas en el qual alçàvem la veu per dir UNITAT, UNITAT, UNITAT perdíem una mica de vida i li donàvem ales al procés... això ara no ens ha de preocupar, no som un fi en nosaltres mateixos. Hem estat i som un instrument i cal dir que hem estat un instrument d’una utilitat indubtable. Quan tot semblava perdut, en un dels pitjors moments anímicament parlant del sobiranism
Less
