ADVERS AL VENT
No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut.
Ai, caiguda
de l allunyat per l íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d oblidar hores, núvols,
el...
Plus
ADVERS AL VENT
No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut.
Ai, caiguda
de l allunyat per l íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.
Quest poema explica com el autor des de un punt e vista d’un protagonista mort
observa tota la seva vida i el recorregut que a necessitat per fer-la.
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.
lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa.
Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t emporta,
per la rialla, a l home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
El autor explica com el protagonista apunt de morir a d’aprofitar els seus ultims
moments de vida (Carpe Diem)
Moins
