CT1

ADVERS AL VENT No preguntis si penso encara en els vells dies dels senyors, si recordo com lentament morien els jardins, les paraules. He perdut. Ai, caiguda de l allunyat per l íntim camí que només porta on ja no sóc, designi d oblidar hores, núvols, el... More

ADVERS AL VENT No preguntis si penso encara en els vells dies dels senyors, si recordo com lentament morien els jardins, les paraules. He perdut. Ai, caiguda de l allunyat per l íntim camí que només porta on ja no sóc, designi d oblidar hores, núvols, el meu nom de naufragi! Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar, no vulguis saber si penso encara en la llum dels vells dies. És un poema de estil simbòlic i al·legòric ja que parla de la natura, parla d’una terra que troba a faltar, referint-se a Arenys. Es veu el sentiment de tristesa de l’autor, com si els dies actuals ja no fossin aquells dies que l’omplien de joia i felicitat. LES ROSES RECORDADES Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d abril ? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i Less