EN UN SOL PAS
Acabo d’arribar a l’institut, són les vuit del mati, les classes comencen, tothom
està molt atabalat.
Avui tenim examen de filosofia, la matèria que més odio.
Camino pel passadís, saludo a les meves amigues i totes em pregunten que si
estic...
More
EN UN SOL PAS
Acabo d’arribar a l’institut, són les vuit del mati, les classes comencen, tothom
està molt atabalat.
Avui tenim examen de filosofia, la matèria que més odio.
Camino pel passadís, saludo a les meves amigues i totes em pregunten que si
estic bé, jo amb poques paraules els dic que sí, diuen que em veuen pàl·lida
pel que sóc jo; i jo continuo caminant cap a la classe.
De cop i volta, sento el batec del cor, cada vegada és més fort, més intens, les
cames em comencen a tremolar, les meves passes són cada vegada més
insegures i noto com si una ràfega de vent se’m pogués endur, com una fulla
seca acabada de caure de l’arbre, balancejant, fent un lleuger xiuxiueig.
Em miro les mans, me les començo a fregar, cada cop més ràpid, li faig un cop
d’ull al rellotge.
Observo com les agulles del rellotge, van passant, però passen
lentes, tan lentes que em fan desesperar i posar-me encara molt més nerviosa.
Vull aturar aquest temps, vull aturar-lo! l’únic que fa és angoixar-me i
obs
Less
