L’alegria que passa (adaptació: Ariadna Novella Xicoy) Santiago Rusiñol
L’escena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit.
Al fons, travessant l’escenari, hi ha la
carretera, ben polsosa.
Es veu la plaça major del poble, amb algunes botigues, un...
More
L’alegria que passa (adaptació: Ariadna Novella Xicoy) Santiago Rusiñol
L’escena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit.
Al fons, travessant l’escenari, hi ha la
carretera, ben polsosa.
Es veu la plaça major del poble, amb algunes botigues, un teatre, el
mercat setmanal muntat i l’església sense estil ni ordre d’arquitectura, amb tres esglaons al
portal.
De tant en tant caurà alguna fulla seca ja que som a la tardor.
Pel poble tothom
dorm.
ESCENA I
Es veu com una caravana surt de la ciutat de Barcelona amb un cartell del Teatre Tívoli
enganxar al vidre del darrere, anunciant l’obra LA BOHÈMIA NEGRA, per una carretera
estreta en direcció a un petit poble del qual es veu la punta d’un campanar a la llunyania.
(En aixecar-se el teló, la ZAIRA cantarà una cançó sobre la bohèmia mentre en CÒMIC i
l’HÈRCULES juguen a cartes.
)
ZAIRA(cantant): “De terres enllà portem la tristesa, la portem pel món per deixar-la enrere.
Com flors esmorteïdes creixem en la serra i anem desfullant
Less
